Skip to main content

de o luna incoa'

dak ai putea vorbi, sau mai precis dak am intelege martiana ta urbana, cred k ai spune ceva de genu': in viata mea a aparut o jucarie noua. vie. o pup mereu, k e frumoasa si moale. nu inteleg de ce mami nu ma lasa sa o iau in brate, dar pare k are ea un motiv.

in mare seamana cu mine mic. pampersi mai am si acum. dar ea papa de la mami. iar io ma uit cu un zambet superior: hehe, am trecut si io p-acolo, nu demult. dak m-as uita mai des in oglinda, as intelege de ce toata lumea zice k seamana cu mine. numai k
ea are urechiuse mici de fata si cercelusi de domnisoara.

plange cam des dar io ma catar sa o pup si ii trece. deschide gura. cred k vrea sa imi zik ceva dar ink nu a gasit cuvintele. la baita o ajut pe mami si ii dau si ei jucariile mele plutitoare. dar bag seama k tre' s-o si invat sa se joace cu ele. deocamdata vad k ii place sa doarma in caditza. ce treaba...

tati mi-a pus azi talpica ei in talpa mea ce stie sa si mearga. atunci m-am prins k e ink tare mik si mai am de asteptat pana ne-om juk si noi k oamenii. adik...omuletii. oricum, o am deja de o luna si sunt taaare mandru!

Comments

Popular posts from this blog

Furtuni

În timp ce-și cerne valul aprig printre stânci, ca o mireasă părăsită fată mare, se dă în bărci Oceanul, fumegă strigare: eu te cuprind, Pământ, iar tu văd că te strângi. Cu plete albe, creț, se hohotește Cerul, ca o fereastră dinspre tot ce nu se vede: La mine doarme Soarele și cine crede că mă topesc? Prin mine zboară fierul. Prin cartier se vântură agale Vântul, îndrăgostit de cate-o fustă colorată:  mă joc cu Focul, ca de fiecare data, în timp ce am puterea s-amuțesc cuvântul. Din drumul lui de lut, în Om se-avântă toate durerile ce i-au țesut menirea: în mine, Raiul și cu Iadul se înfruntă și tot în mine s-a născut Iubirea...

Lady Ga-Ta

- Els de roig en nombres parells es col·loquen a la dreta, els d'imparells a l'esquerra - es va escoltar una veu eixordadora en la quietud del parc. Els transeünts miren desconcertats al seu voltant i, al final, els seus ulls revelen a la xicoteta criatura de la qual costa creure que puga eixir una ordre tan extravagant. - Anem, anem, afanya't, compte que portes roig! El gat va girar la cua redona i sobirana, mirant-lo amb tant d'orgull que semblava més alt. Estava asseguda al respatler del banc de mosaic, com una estatueta esculpida en moviment. Ulls redons, fascinantment grans, girant caòticament, tractant de cobrir a tots els transeünts. Van començar a buscar-se els uns als altres  i a dividir les dues files. El murmuri de sorpresa va cessar una mica i el parc Ribalta es va quedar gelat al sol del migdia. M'assec indefinidament en el banc del costat, convençut que no puc encaixar en el seu joc. Em compte breument abans: taronja, verd, blau… però quants colors em ...

La mà dreta de son.

En algun lloc de la meitat de arrodonit de la roba de pluja, l'home es va aturar. No sé si és vell o jove, aquesta nova, encorbat sota la tendència a el desgast a terra quan camina pel carrer, va deixar allà en un metre i sobre l'asfalt entre les mans plenes donar scroll als mòbils. El fet és que en realitat no hi ha pluja. Sent menys fix en aquest dilema, mentre que l'home torna lentament. Ulls vius sota despentinat dones de cabells arrissats són gairebé tan vents de nord portar aquí i una mica d'amor colorit exòtic passat. I bufat. Com de vegades bufar al nord en una dona. Com marea cansats juga el seu amor, que lluita en va per posar el banc de volants blancs. En realitat, és a partir de tabac. Una veu ronca em va sacsejar per sortir de les profunditats dels seus ulls. - Sovint entrar en raó? Al coll del riure en la memòria. Una vegada que un noi guapo poderós s'avorreix en una habitació, a l'espera de les esperes nois i faci cas d'un eriçó de pelu...