Skip to main content

Piata de Vise

cumpar o poala de sambete,
dar poate sa vina si vineri,
platesc cu fiori sau cu zambete,
cand versul are retineri.

macii au apus mai demult,
rapusi de multimea de soare...
insir amintiri si ascult
nisipul cum rontaie mare.

lumina se-aduna in cercuri
deasupra malului ud
si prinde o forma de miercuri,
de care si scoicile rad.


obrazul Printesei pastreaza,
ca boarea cand vrea sa adoarma,
o urma de vis inca treaza,
iar cerul luceferi rastoarna.

orasul o striga departe
de Omul ce-nvaluie ganduri
taiate cu semnul de carte, 
cand zorii citesc printre randuri.

chiar daca ploua marunt
peste Vama fara idee,
pamantul se-nvarte rotund,
iar vara se vinde pe zmee.

mai bine ramaneti asa,
uitati intr-o lene pe dos, 
un nimeni si-o ea, undeva,
pierduti pe la piata de gros.

desprins din Regatul de Soapte,
ascuns sub cortina si fire,
obrazul din miazanoapte
apune cu zambet subtire.

Comments

  1. Ar trebui sa aduni toate cuvintele, sa le-nsiri pe-o ata, dintr-o pagina in alta a unei carti de povesti cu zane...pentru adulti.
    E pacat sa se rataceasca in drumul de la un click nestiut la altul.

    ReplyDelete
    Replies
    1. multumesc! e un vis de copil si mi-l voi implini cand o sa devin un adult un pic mai mare :)

      Delete

Post a Comment

Popular posts from this blog

Furtuni

În timp ce-și cerne valul aprig printre stânci, ca o mireasă părăsită fată mare, se dă în bărci Oceanul, fumegă strigare: eu te cuprind, Pământ, iar tu văd că te strângi. Cu plete albe, creț, se hohotește Cerul, ca o fereastră dinspre tot ce nu se vede: La mine doarme Soarele și cine crede că mă topesc? Prin mine zboară fierul. Prin cartier se vântură agale Vântul, îndrăgostit de cate-o fustă colorată:  mă joc cu Focul, ca de fiecare data, în timp ce am puterea s-amuțesc cuvântul. Din drumul lui de lut, în Om se-avântă toate durerile ce i-au țesut menirea: în mine, Raiul și cu Iadul se înfruntă și tot în mine s-a născut Iubirea...

Lady Ga-Ta

- Els de roig en nombres parells es col·loquen a la dreta, els d'imparells a l'esquerra - es va escoltar una veu eixordadora en la quietud del parc. Els transeünts miren desconcertats al seu voltant i, al final, els seus ulls revelen a la xicoteta criatura de la qual costa creure que puga eixir una ordre tan extravagant. - Anem, anem, afanya't, compte que portes roig! El gat va girar la cua redona i sobirana, mirant-lo amb tant d'orgull que semblava més alt. Estava asseguda al respatler del banc de mosaic, com una estatueta esculpida en moviment. Ulls redons, fascinantment grans, girant caòticament, tractant de cobrir a tots els transeünts. Van començar a buscar-se els uns als altres  i a dividir les dues files. El murmuri de sorpresa va cessar una mica i el parc Ribalta es va quedar gelat al sol del migdia. M'assec indefinidament en el banc del costat, convençut que no puc encaixar en el seu joc. Em compte breument abans: taronja, verd, blau… però quants colors em ...

La mà dreta de son.

En algun lloc de la meitat de arrodonit de la roba de pluja, l'home es va aturar. No sé si és vell o jove, aquesta nova, encorbat sota la tendència a el desgast a terra quan camina pel carrer, va deixar allà en un metre i sobre l'asfalt entre les mans plenes donar scroll als mòbils. El fet és que en realitat no hi ha pluja. Sent menys fix en aquest dilema, mentre que l'home torna lentament. Ulls vius sota despentinat dones de cabells arrissats són gairebé tan vents de nord portar aquí i una mica d'amor colorit exòtic passat. I bufat. Com de vegades bufar al nord en una dona. Com marea cansats juga el seu amor, que lluita en va per posar el banc de volants blancs. En realitat, és a partir de tabac. Una veu ronca em va sacsejar per sortir de les profunditats dels seus ulls. - Sovint entrar en raó? Al coll del riure en la memòria. Una vegada que un noi guapo poderós s'avorreix en una habitació, a l'espera de les esperes nois i faci cas d'un eriçó de pelu...