Skip to main content

DE 2 LUNI

CRONICA DE BAL Mogosoaia, 3 mai 2008

Bogatie adusa de stropitoarea-ploaie, bucurie in ochi ce nu s-au vazut demult, veselia calcaielor ascunse in pantofi de gala, finete portocalie pentru pauza de cuibarit, rasete gurese si glumite baietesti cu heliul din baloanele copiilor, ursitoare in salvari si blugi dansand O-Zone pe covorul persan, vin gustos cu ghes de vorba noua sub arcade antice, oameni acum mari veniti surpriza din copilaria lu' tati…
Din falduri de tafta, dantele si fundite ce pluteau din brate in brate, ochii printesei vorbeau cu lumea. oboseala le unea genele din knd in knd k pentru un ragaz de privire inauntru. De aranjare a frame-urilor. Asa cum mai faci si tu acum. 

Titirez obraznic si smecher, ai fost amfitrionul ringului de dans, secondat de Tereza si Alexia. Din knd in knd ai mai acordat cate un dans doamnelor deja fermecate. La momentul festiv cu torturi bune-bune ai lipsit motivat – doar si filmul tau trebuia montat bine pe sub gene-gene.

Esti T-tait, e claaar. Garderoba verbala porneste mereu de la ta-ta si se amesteca incet cu diverse alte culori maTeistice: tatze (brate), tut (sut), talut (salut), tintzi (dinti) si celebrul apuapu. – pe care noi, atat de adulti, ne incapatanam aiurea sa il transformam in apa.
 
Repertoriul printesei e format din ochi, ochi si iar ochi. Mari, calzi, alungiti, curiosi si ghidusi. Dedesubt, un zambet larg acopeibil cu diverse degete. Alaturi, uite o gropita! Spre a nu se lasa mai prejos, domnitza zice daaaaaaaa lung si inconstient, pe kre nici ea nu-l crede si un fel de aka de kre, insa, pare foarte mandra. Tu tre sa stii cel mai bine ce smecherie mai e si asta!

Comments

Popular posts from this blog

Furtuni

În timp ce-și cerne valul aprig printre stânci, ca o mireasă părăsită fată mare, se dă în bărci Oceanul, fumegă strigare: eu te cuprind, Pământ, iar tu văd că te strângi. Cu plete albe, creț, se hohotește Cerul, ca o fereastră dinspre tot ce nu se vede: La mine doarme Soarele și cine crede că mă topesc? Prin mine zboară fierul. Prin cartier se vântură agale Vântul, îndrăgostit de cate-o fustă colorată:  mă joc cu Focul, ca de fiecare data, în timp ce am puterea s-amuțesc cuvântul. Din drumul lui de lut, în Om se-avântă toate durerile ce i-au țesut menirea: în mine, Raiul și cu Iadul se înfruntă și tot în mine s-a născut Iubirea...

Lady Ga-Ta

- Els de roig en nombres parells es col·loquen a la dreta, els d'imparells a l'esquerra - es va escoltar una veu eixordadora en la quietud del parc. Els transeünts miren desconcertats al seu voltant i, al final, els seus ulls revelen a la xicoteta criatura de la qual costa creure que puga eixir una ordre tan extravagant. - Anem, anem, afanya't, compte que portes roig! El gat va girar la cua redona i sobirana, mirant-lo amb tant d'orgull que semblava més alt. Estava asseguda al respatler del banc de mosaic, com una estatueta esculpida en moviment. Ulls redons, fascinantment grans, girant caòticament, tractant de cobrir a tots els transeünts. Van començar a buscar-se els uns als altres  i a dividir les dues files. El murmuri de sorpresa va cessar una mica i el parc Ribalta es va quedar gelat al sol del migdia. M'assec indefinidament en el banc del costat, convençut que no puc encaixar en el seu joc. Em compte breument abans: taronja, verd, blau… però quants colors em ...

La mà dreta de son.

En algun lloc de la meitat de arrodonit de la roba de pluja, l'home es va aturar. No sé si és vell o jove, aquesta nova, encorbat sota la tendència a el desgast a terra quan camina pel carrer, va deixar allà en un metre i sobre l'asfalt entre les mans plenes donar scroll als mòbils. El fet és que en realitat no hi ha pluja. Sent menys fix en aquest dilema, mentre que l'home torna lentament. Ulls vius sota despentinat dones de cabells arrissats són gairebé tan vents de nord portar aquí i una mica d'amor colorit exòtic passat. I bufat. Com de vegades bufar al nord en una dona. Com marea cansats juga el seu amor, que lluita en va per posar el banc de volants blancs. En realitat, és a partir de tabac. Una veu ronca em va sacsejar per sortir de les profunditats dels seus ulls. - Sovint entrar en raó? Al coll del riure en la memòria. Una vegada que un noi guapo poderós s'avorreix en una habitació, a l'espera de les esperes nois i faci cas d'un eriçó de pelu...