Lady Ga-Ta

- Els de roig en nombres parells es col·loquen a la dreta, els d'imparells a l'esquerra - es va escoltar una veu eixordadora en la quietud del parc. Els transeünts miren desconcertats al seu voltant i, al final, els seus ulls revelen a la xicoteta criatura de la qual costa creure que puga eixir una ordre tan extravagant.

- Anem, anem, afanya't, compte que portes roig! El gat va girar la cua redona i sobirana, mirant-lo amb tant d'orgull que semblava més alt. Estava asseguda al respatler del banc de mosaic, com una estatueta esculpida en moviment. Ulls redons, fascinantment grans, girant caòticament, tractant de cobrir a tots els transeünts. Van començar a buscar-se els uns als altres  i a dividir les dues files. El murmuri de sorpresa va cessar una mica i el parc Ribalta es va quedar gelat al sol del migdia. M'assec indefinidament en el banc del costat, convençut que no puc encaixar en el seu joc. Em compte breument abans: taronja, verd, blau… però quants colors em va mesclar l'armari aquest matí!

- Només tens uns minuts per a pensar en l'afirmació més sincera que pots fer sobre el de la teua dreta. Seria bo tindre un compliment, perquè sempre t'oblides d'ells, però no és obligatori. Ens veiem en el següent banc per a deliberar. Allí descobriràs qui és acceptat en la missió. Més ràpid, no tenim tot el dia, supose que s'espera a cadascun de vostés en algun lloc, per a menjar.

Dels nou que estaven inicialment, quatre abandonen el grup, desinteressats. Els cinc restants es divideixen desigualment en files, dues i tres. Busque el roig i en alguns està amagat o simplement s'han enxampat en el joc per curiositat, sense por al fet que t'enxampen.

Una dona menuda i prima, ja passada la seua plenitud, em murmura amb complicitat:

- Vinc ací sovint, conec bé a Lady Ga-Ta, és una ex-princesa, saps? No pots resistir-te. Sempre te’n vas a casa amb alguna cosa que acabes d'aprendre.

Una ex-princesa? No existeix tal cosa. Els títols no moren, i els gats tenen moltes vides per a mesclar-se per ací. Mire detingudament al gat, tremole i comence a comprendre. Ella és una princesa, aquest ex ve d'una altra cosa. Del seu altre estat. Podria ser el de l'antic ésser humà. 

Tot el sabor d'una princesa gira, còsmicament, al voltant dels ulls. Tot succeeix dins d'ells i passa a través d'ells. Inclosa l'espera, més pacífica o més guerrera, dels súbdits i altres aspirants al tron. Crec que el temps encara està mirant als ulls de la princesa. Un senyal d'ells, o celles suspeses, pot complir somnis o derrocar ciutadelles.

Les parelles formades murmuren els seus resultats, i lentament em muir de curiositat. Vaig haver d'arriscar-me, involucrar-me, què, vaig dir que tenia bragues roges, simplement no em va fer mostrar-les, crec?

Sense saber-ho, podrien ser candidats per a la seua Cort de Princesa. Amb un accés condicionat per la importància o gravetat de les confessions i possiblement limitat de sobte, quan la princesa sent arredonir la seua sobirania.

A pesar que sembla estimar als gats, La Grossa és un home rondinaire, tal vegada fins i tot de potencial agressiu. El tipus d'home que menja de tot i culpa als altres cada vegada que li passa alguna cosa i cal donar explicacions. D'altra banda, sembla que dorm molt, amagat on ni hi penses, clar: dorm, com qualsevol gat havent dinat! Es torna natural combinar el maletí roig, l'únic article despert que el completa.

La Pinça definitivament estima a les xiques. Sembla metge o es prepara per ser-ho, d'aqueixos que esternuden si més no t'ho esperes, juntament amb els de la congestió nasal i la gola roja. Sembla un home gentil i somnolent, per la qual cosa podria ser un bon amic de la Grossa, fàcilment podem imaginar quins retrets li donaria si l’espentara i el destorbara (en un intent d'explicar tot tipus de trastorns a les cases i les vides). Em pregunte si porta calcetins rojos.

L'Elàstic estima els xics. És una dona reservada, amb accessoris elegants, llaços i pinces per al seu cabell roig. Del tipus que sap on dorm el seu bàlsam labial en la nevera. Si la princesa li somriu, segur que es posa a cantar i a fer piruetes. Ha d'haver-hi algú amb música en aquesta història!

El Gelat sembla haver tornat de les exploracions polars d'un iglú fos i esvarós. Enterrada en una estola alta i massa gran per a la primavera valenciana, pots imaginar-la fàcilment cantant amb una veu de pollastre fina i redimensionada, davall de la seua neu imaginària que es va fondre sobtadament: oh, “cari”, però em vaig banyar fins a la pell! Aqueixes que es perden sota els ulls com a ametles, si els pots dir com a xiquets: despulla't i posa't una cosa seca! I després per a completar, carall: o lleva't la pell també!

La Reina sap millor com és amb les històries d'amor. Les reines no han de fer res: són simplement belles, parpellegen naturalment des de les seues pestanyes i caminen com a cotó, gràcies a un felí domesticat naturalment, i suaument arredoneixen les seues boques i galtes per a fer un reclam, com una reina, normalment. Lleuger com un miol, però ferm i, sens dubte, executable a l'instant. Perquè és inútil fer esperar a una reina. Porta majestuosament el seu abric roig sobre el seu vestit vaporós, un to més clar, al qual li falta la cua només perquè no té els seus servents a costat.

Lady Ga-Ta escolta les seues confessions amb els seus bigots esmolats. Els seus ulls estan lliures de qualsevol pensament. La Grossa està congestionat, L'Elàstic continua rodant els ulls, El Gelat admet una cosa blana, La Pinça sembla estar esperant que algú es desmaiara per a salvar-lo, i La Regina ja va per la seua dècima selfie. 

Quan ningú esperava res, el gat els va acomiadar a tots, girant la cua. En tots els contes, la princesa té un rellotge ben amagat i precís: anuncia, segons siga el cas, la mitjanit, un somni centenari o el moment que la increïblement bella i xicoteta xiqueta es casa sobtadament amb el príncep qui la salva, sense altres comentaris. (Ara, de veritat, has escoltat una història en la qual el príncep pregunta, almenys en una conversa, si la princesa sap cuinar, estima els xiquets i promet fer-ne almenys dos, viuria bé amb la seua sogra? o li agrada netejar la mínima pols setmanalment?!?).

Estic bullint. No bulliries així en el teu propi suc? No t'agradaria regalar alguna cosa per a ser les orelles de gat en aqueix banc? Es va molestar pel que van dir? És molt fàcil per als gats aconseguir això. No has de fer res especial. De què es tracta la missió? És algun tipus de qüestionari més llarg i la princesa és en realitat una estudiant de sociologia? Està col·leccionant fotogrames per a un rodet en Insta, amb el tema roig?

Després d'uns minuts, l'estupor dona pas a la normalitat. Estrany, però el primer a despertar és La Grossa. Decideix en veu alta: tinc gana, me’n vaig. Què he fet? No hi ha res de dolent a admirar la bellesa, veritat? diu implícitament, sospesant a La Reina sota les seues pestanyes. El Gelat eixampla una mica el seu coll amb els seus dits prims mentre redreça la seua veu. Però no té temps d'obrir la boca, perquè La Pinça ja li està prenent el pols a la seua monyica.

L'Elàstic li mossega els seus llavis en un espasme nerviós i comença a parlar-me del no-res: està gelosa, clar que està gelosa. Ha estat atrapada en aqueix mosaic tot el dia i, per descomptat, no pot tindre el que tenim nosaltres, veritat? Serà millor que ella també s'enamore... 

Les històries d'amor comencen amb princesetes, saps? Estimes maternalment a l'osset bebé, perquè és xicotet, de peluix esponjós i té aqueixa careta que requereix que sigues igual d'esponjós amb ell, especialment quan dorm. També de l'obra sorgeix l'amor curatiu: tots som antics pacients, curats de la grip amb un estetoscopi o salvats miraculosament de les arpes dels ganxos per a la roba. Això és perquè, en el seu surar tendre i suficient, les princeses saben ser terriblement pràctiques en situacions extremes. Però també rebels, com xicotetes amazones en feroces batalles, però amb grans victòries, es van emportar als potencials competidors al tron, amb els quals han de compartir el seu territori. 

El truc de les princeses va començar molt abans que Els Aristogatos, saps, veritat? I no oblidem que cada princesa té almenys un gran secret, un tipus diferent d'amor entre la multitud d'insatisfaccions: la caixa de maquillatge sempre és massa xicoteta, els vestits i faldes massa pocs, els pantalons enviats a plorar al fons de l’armari, i els colors de la roba insuficientment rosa i morat. I per quantes històries passes en una vida humana, encara esperant que et siguen revelades? 

I com en el palau primer s'ensenyen els bons costums, sembla normal que des del principi ens serveixen històries bíbliques després d'histèriques mescles de malifetes i plors: "No sabia que quan Déu em va fer, de xicotet, em faria enutjar als pares”.

No sé com desfer-me d'ella, graciosament. Em va embolicar com un elàstic verbal i sent que m'estic asfixiant. Seguisc al gat amb la mirada, amagat darrere del grup animat en línies i gestos.

Llavors l'ancià va aparéixer del no-res. Amb el mateix pas que no delata la seua edat, amb una mirada plena d'històries i una nova boira sobre el seu front. Li va fer senyals a l'Elàstic perquè callara, amb tanta naturalitat que semblava que es coneixien, encara que la dona el va mirar amb cautela. Però es va quedar en silenci.

Lady Ga-Ta el va mirar llargament i va esperar que s'acostara, després va inclinar lleument el cap en una salutació solemne. L'ancià va somriure amb indulgència i li va preguntar bruscament: 

- Bé, com va el joc de hui? Quants n’has col·leccionat? Tens algun secret nou? Vas aconseguir traure'ls de la seua avorrida rutina diària? Vinga, dis-me una cosa sucosa.

Sorpresos, els portadors rojos es van quedar mirant el bigot del gat, esperant febrilment la resposta. La Grossa es va oblidar de la seua fam, El Gelat s'embolica com una gallina sense tren, L'Elàstic simplement s'embolica, La Pinça sembla haver preparat la seua farmaciola de primers auxilis, i Regina ja es veu molt cansada i, encara que curiosa, molt avorrida. 

Tornant a ser sobirana de nou, la princesa va parlar:

- Em sent profundament honrada amb el respecte que he rebut de la seua estimada organització, i expresse el meu més profund agraïment a vosté i a uns altres en la junta d'entrevistes per considerar-me un candidat capaç per al lloc d'oficial superior de vendes. Considere que és un privilegi que el meu ardu treball i experiència hagen sigut reconeguts per una empresa multinacional com la seua, i em dona un gran impuls i confiança en la meua carrera professional.

No obstant això, expresse la meua més profunda preocupació en veure que no em serà possible acceptar aquesta oferta de treball. La meua família es queda amb mi a la meua ciutat natal, i el salari que m'ofereixen no serà suficient per a canviar-me a un nou lloc. Tenint en compte l'allau de “ga(s)tos” que hauré de suportar en aquesta ciutat, no crec que siga una sàvia decisió per a mi mudar-me ara mateix a aquest lloc de treball.

Després de tot, quin encant tindrien les princeses sense els seus profunds secrets?

fragment de "Missatge dins del calaix"

Primer premi Sambori, Plana Altă, 2022