Skip to main content

loviti in MATEI BAL(L)S


 

aventura primei tale primaveri e o scena lunga si plina de greseli - e de la ei!, smulsa gresit dintr-o comedie absurda.

de-a lungul celor 9 zile petrecute intr-un dormitor nou, ingrozitor de alb, cu ink doua paturi in afara de cel in kre - victorie! dorm cu mama, i-ai cunoscut pe sebi, denisa, monita si raisa. probabil te-ai intrebat des unde e tata, de ce ne vedem atat de rar cu el intr-un hol rece si ce cautam, de fapt, in viata asta noua?!.

ai fost partas jucariilor tale preferate (of, mami, dak luai si floarea...) si desi s-au perindat o multime de femei in halate colorate sa se joace de-a doctoru' cu tine, deseori chinuindu-te - oamenii mari nu mai stiu sa se joace, pui - te-ai ghidusit si-ai chiuit mai mereu, cu ras in ochisori, gura din cires mirat si gheruiala de manutze curioase.

te-a fascinat tobita lui sebi (un mic dar viitor jude law) si pentru prima oara am observat k dak pune alt copilut mana pe mama devii gelos si il impingi aruncand sageti graitoare pe sub sprancene.

de cum am ajuns ai primit un martisor pentru copii curajosi - un fluturas albastru pe care doamnele - si ele albastre - ti l-au agatat de manuta sa nu il pierzi, cum sfidezi tu gravitatia (mamii...uite! e pe jos... knd se intoarce la mine in palma?). si tare insetat era fluturasul... mai mereu veneau sa ii de apa. dupa doua zile a crescut si s-a desprins sa zboare...ti-au adus altul mic-micut si l-ai primit pe piciorus, sa il inveti sa mearga inaintea ta, cred! toti copiii din ksa asta noua au primit fluturasi.

te-a fascinat raisa...se poate ceva si mai mic decat knd eram io mic? si ce subtire plange. plange? si ai pozat alaturi de ea k un cupidon in salopeta, cu gura pana la urechile kre promit.

pe 3 ai spus de cateva ori "da". la primul ne-am cutremurat cu totii. nu pentru k nu intrebase nimeni nimic, ci pentru k esti prea mic sa ne-asteptam. k pentru a ne spulbera orice banuiala de fals, peste ink doua zile ai inceput sa turui ta-ta-ta-ta k o tobita, stand in fund si pedepsind tobita cu pumni aprigi. (mami, de ce il strigi tu pe tati acasa k pe tobita lui sebi?).

tanjind dupa cele 21 de-acasa, te-ai cam copt la 26-28 de grade - mie deja imi lipseau marea si nisipul - si asa a inceput epopeea body-urilor cu maneca scurta. din lipsa de ele in primele zile erai mai mereu transpirat, drept pentru care au venit in vizita mucii. intitial mici, k pentru unul mic, au crescut si s-au dezvoltat k plozii de oras mutati in vacanta la tara... off, mami, nu mai scotoci cu mingea aia de cauciuc in nasucul meu, k nu ai sa gasesti ALTCEVA!

pe principiul pustesc de tabara "mancarea de cazan e mai misto k acasa nu avem cazan", ai adoptat rapid regimul zemurilor lungi servite comod din biberon, cu atat mai mult cu cat nu pleaca mama sa le fak si, mai mult, minune - nu se desprinde toata ziua de mine? hmm... park mi se face dor sa vad cum dispare pe la bucatarie, sa pot sa-mi bag dejtu-n gura, de ex. mai ales sub acoperirea lu' tata, kre o scalda cu chestii de genu' "e un gest bebeiesc, draga!"

din lipsa activitatii fizice de parc, ai deprins o miscare noua de iedut navalnic, un fel de "cum se da matei pe stepper". singurul regret vizibil e k mami nu e prevazuta cu banda de cauciuc rotativa, dar macar te-ai scos k e gratis.

dupa ce au plecat sebi si raisa, de ziua mamelor, am ramas singuri si ai inceput sa remarci k deja esti plictisit de ursuletii colorati prinsi de firele alea de telefon cu receptor rotund ce-atarnau de gatul doamnelor albastre, albe si verzi (hmm... noi n-avem tel fix). atunci m-am conformat, l-am chemat pe tata si dupa ce am impachetat sfertul de casa ce-l aveam cu noi am calatorit acasa.

ai sarbatorit intoarcerea intr-un fel greu de acceptat de catre doi adulti(?) circumspecti, povestindu-i fotoliului ce ai mancat tu in deplasare. ti-am facut baie in chiuveta (tati, zi-i tu lu' mami k am crescut si io ce vina am k voi nu puteti inota in cada?) si ti-ai regasit fericit patucul, unde ursul Mima urzea povestea lui urseask peste pernuta cu ursici albastri.

Comments

Popular posts from this blog

Furtuni

În timp ce-și cerne valul aprig printre stânci, ca o mireasă părăsită fată mare, se dă în bărci Oceanul, fumegă strigare: eu te cuprind, Pământ, iar tu văd că te strângi. Cu plete albe, creț, se hohotește Cerul, ca o fereastră dinspre tot ce nu se vede: La mine doarme Soarele și cine crede că mă topesc? Prin mine zboară fierul. Prin cartier se vântură agale Vântul, îndrăgostit de cate-o fustă colorată:  mă joc cu Focul, ca de fiecare data, în timp ce am puterea s-amuțesc cuvântul. Din drumul lui de lut, în Om se-avântă toate durerile ce i-au țesut menirea: în mine, Raiul și cu Iadul se înfruntă și tot în mine s-a născut Iubirea...

Lady Ga-Ta

- Els de roig en nombres parells es col·loquen a la dreta, els d'imparells a l'esquerra - es va escoltar una veu eixordadora en la quietud del parc. Els transeünts miren desconcertats al seu voltant i, al final, els seus ulls revelen a la xicoteta criatura de la qual costa creure que puga eixir una ordre tan extravagant. - Anem, anem, afanya't, compte que portes roig! El gat va girar la cua redona i sobirana, mirant-lo amb tant d'orgull que semblava més alt. Estava asseguda al respatler del banc de mosaic, com una estatueta esculpida en moviment. Ulls redons, fascinantment grans, girant caòticament, tractant de cobrir a tots els transeünts. Van començar a buscar-se els uns als altres  i a dividir les dues files. El murmuri de sorpresa va cessar una mica i el parc Ribalta es va quedar gelat al sol del migdia. M'assec indefinidament en el banc del costat, convençut que no puc encaixar en el seu joc. Em compte breument abans: taronja, verd, blau… però quants colors em ...

La mà dreta de son.

En algun lloc de la meitat de arrodonit de la roba de pluja, l'home es va aturar. No sé si és vell o jove, aquesta nova, encorbat sota la tendència a el desgast a terra quan camina pel carrer, va deixar allà en un metre i sobre l'asfalt entre les mans plenes donar scroll als mòbils. El fet és que en realitat no hi ha pluja. Sent menys fix en aquest dilema, mentre que l'home torna lentament. Ulls vius sota despentinat dones de cabells arrissats són gairebé tan vents de nord portar aquí i una mica d'amor colorit exòtic passat. I bufat. Com de vegades bufar al nord en una dona. Com marea cansats juga el seu amor, que lluita en va per posar el banc de volants blancs. En realitat, és a partir de tabac. Una veu ronca em va sacsejar per sortir de les profunditats dels seus ulls. - Sovint entrar en raó? Al coll del riure en la memòria. Una vegada que un noi guapo poderós s'avorreix en una habitació, a l'espera de les esperes nois i faci cas d'un eriçó de pelu...