Skip to main content

vorbim impreuna si ne intelegem separat

de vreo 2-3 zile obsev k pari meteosensibil, dar nu esti! cred k e o stratagema pe genu' haide mai mami, lasa-ma in patul mare chiar dak adorm, k aici am mai mult loc sa ma intorc in jurul meu k ceasul de nisip si sa busilesc marsalier k racul.

excursia de la inceputul lunii te-a rasfatat considerabil si, pentru a compensa mamidependenta nou-dobandita, il rasplatesti repetat pe tati cu reprize scurte de uite cum canta tobita pentru tine ta-ta-ta-ta si zambesti candid cu mutritza aia de tocmai am facut o pozna, iar dak nu v-ati prins, asta e, eu nu fac nimic la comanda.

incerc sa ma infiltrez in campul tau vizual cu niste ma-ma-ma-uri rotunjite demonstrativ, dar tu ma pui radical la punct cu un deget si cu atat. (un "tata" intr-o alta ordine, de-a ta)

in mijlocul imensului - pentru tine - pat, tronezi k o suricata de povesteste o voce la teleenciclopedia despre ele si pari absorbit de jucarioare, in custodia pernelor si pilotei dispuse paravan de jur imprejur. aiurea. cum ma deplasez increzatoare spre bucatarie sa iti prepar diverse, spulberi pernele cu o viteza uluitoare pentru un omulet atat de mic si esti pe jos! alaltaieri dimineata ai facut asta de fata cu amandoi parintii din viata ta. il tinei pe tata de mana, "la perete", pazindu-i park visele matinale in timp ce spatele mamei scotocea dupa ser fiziologic intr-o cutie, iar in 30 de secunde numarai frimituri pe covor. plansul insotitor parea mai mult de ciuda k nu ti-a iesit perfect un dublu axel combinat cu triplu tulup.

ieri am ramas amandoi prizonieri in Cora, unde ce-ati cautat acolo?-ul lui tati are si un raspuns inteligent: husa de ploaie pentru carut. desi se poate intelege k am furat - doamne fere - ceva, ei bine, nu, ploaia dezlantuita instant ne-a surghiunit pe terasa interioara de la Springtime, unde tie mama ce ti-a mai placut! ai invartit nonstop priviri cabotine prin jur, protestand k nu vezi in spate de carut, ai mancat - cu pofta! - piureul de legume cu branza luat la pachet de acasa - smart mommy - si te-ai manjit foarte putin, constient park de prestanta situatiei si de asistenta curioasa. sucul de fructe l-am impartit frateste, k dupa husa si salopete trendy am ramas lefterei definitiv (tati, nu citi asta!)

Comments

Popular posts from this blog

Furtuni

În timp ce-și cerne valul aprig printre stânci, ca o mireasă părăsită fată mare, se dă în bărci Oceanul, fumegă strigare: eu te cuprind, Pământ, iar tu văd că te strângi. Cu plete albe, creț, se hohotește Cerul, ca o fereastră dinspre tot ce nu se vede: La mine doarme Soarele și cine crede că mă topesc? Prin mine zboară fierul. Prin cartier se vântură agale Vântul, îndrăgostit de cate-o fustă colorată:  mă joc cu Focul, ca de fiecare data, în timp ce am puterea s-amuțesc cuvântul. Din drumul lui de lut, în Om se-avântă toate durerile ce i-au țesut menirea: în mine, Raiul și cu Iadul se înfruntă și tot în mine s-a născut Iubirea...

Lady Ga-Ta

- Els de roig en nombres parells es col·loquen a la dreta, els d'imparells a l'esquerra - es va escoltar una veu eixordadora en la quietud del parc. Els transeünts miren desconcertats al seu voltant i, al final, els seus ulls revelen a la xicoteta criatura de la qual costa creure que puga eixir una ordre tan extravagant. - Anem, anem, afanya't, compte que portes roig! El gat va girar la cua redona i sobirana, mirant-lo amb tant d'orgull que semblava més alt. Estava asseguda al respatler del banc de mosaic, com una estatueta esculpida en moviment. Ulls redons, fascinantment grans, girant caòticament, tractant de cobrir a tots els transeünts. Van començar a buscar-se els uns als altres  i a dividir les dues files. El murmuri de sorpresa va cessar una mica i el parc Ribalta es va quedar gelat al sol del migdia. M'assec indefinidament en el banc del costat, convençut que no puc encaixar en el seu joc. Em compte breument abans: taronja, verd, blau… però quants colors em ...

La mà dreta de son.

En algun lloc de la meitat de arrodonit de la roba de pluja, l'home es va aturar. No sé si és vell o jove, aquesta nova, encorbat sota la tendència a el desgast a terra quan camina pel carrer, va deixar allà en un metre i sobre l'asfalt entre les mans plenes donar scroll als mòbils. El fet és que en realitat no hi ha pluja. Sent menys fix en aquest dilema, mentre que l'home torna lentament. Ulls vius sota despentinat dones de cabells arrissats són gairebé tan vents de nord portar aquí i una mica d'amor colorit exòtic passat. I bufat. Com de vegades bufar al nord en una dona. Com marea cansats juga el seu amor, que lluita en va per posar el banc de volants blancs. En realitat, és a partir de tabac. Una veu ronca em va sacsejar per sortir de les profunditats dels seus ulls. - Sovint entrar en raó? Al coll del riure en la memòria. Una vegada que un noi guapo poderós s'avorreix en una habitació, a l'espera de les esperes nois i faci cas d'un eriçó de pelu...