Skip to main content

Momentu' 36

Momentul acela in care pui frana brusc, sa te bucuri. Curge firesc melodia ce te ia in brate si te duce departe, acolo unde ai tot trimis momente in care nu ai avut timp sa simti cat, cand si cum iti vine. 

Momentul acela in care iti dai seama ca poti sa-ti apartii un pic, e legal si nu doare. Ales a fost de cand ai inceput sa misuni p'aici, doar te miri ca ti-a luat atata sa-l culegi. Eu am mai gustat picaturi din el, chiar m-am infruptat vinovat. Acum, cand e mai greu sa ii faci loc prin tine sau tie printre ei, pastoresc pasi mici purtatori de vise mari. 

Si daca ani de-a randul am crezut cu tupeu ca toate mi se cuvin, am descoperit, treptat, ca implinirea aceea pe care ti-o asumi fara pic de ipocrizie incepe cu cel mai banal cuvant si sentiment: MULTUMESC! ce pare ca il ajungi mereu, dar nu il desavarsesti niciodata, insa multimea destinatarilor te va maguli mereu. 



Parintii, ca m-au adus pe lume si sor'mea, ca e mereu cu cinci minute inainte acolo unde gandesc eu. 

Iubitii de peste ani, ca m-au invatat sa iubesc mai adanc si sa ma feresc mai des. 

Alinul meu, ca m-a conturat ca femeie si mama, pornind din trairi si priviri simple. 

Zmeul Matei si Printesa Ileana, ca ma pastreaza copil peste zi si ma adorm gingas seara. 

Prietenii, ca ma iau asa cum sunt, ma inconjoara peste timp, ma bucura, supara, impaca, provoaca, ingaduie si coplesesc, de aproape sau de departe. 

Va multumesc! Dintr-un suflet imposibil de mare, in care voi va faceti de cap asa cum vreti, cand vreti si tocmai d'aia sunteti minunati! 

Altfel, marea si Vama sunt la fel de frumoase cum le stiti!


Comments

Popular posts from this blog

Furtuni

În timp ce-și cerne valul aprig printre stânci, ca o mireasă părăsită fată mare, se dă în bărci Oceanul, fumegă strigare: eu te cuprind, Pământ, iar tu văd că te strângi. Cu plete albe, creț, se hohotește Cerul, ca o fereastră dinspre tot ce nu se vede: La mine doarme Soarele și cine crede că mă topesc? Prin mine zboară fierul. Prin cartier se vântură agale Vântul, îndrăgostit de cate-o fustă colorată:  mă joc cu Focul, ca de fiecare data, în timp ce am puterea s-amuțesc cuvântul. Din drumul lui de lut, în Om se-avântă toate durerile ce i-au țesut menirea: în mine, Raiul și cu Iadul se înfruntă și tot în mine s-a născut Iubirea...

Lady Ga-Ta

- Els de roig en nombres parells es col·loquen a la dreta, els d'imparells a l'esquerra - es va escoltar una veu eixordadora en la quietud del parc. Els transeünts miren desconcertats al seu voltant i, al final, els seus ulls revelen a la xicoteta criatura de la qual costa creure que puga eixir una ordre tan extravagant. - Anem, anem, afanya't, compte que portes roig! El gat va girar la cua redona i sobirana, mirant-lo amb tant d'orgull que semblava més alt. Estava asseguda al respatler del banc de mosaic, com una estatueta esculpida en moviment. Ulls redons, fascinantment grans, girant caòticament, tractant de cobrir a tots els transeünts. Van començar a buscar-se els uns als altres  i a dividir les dues files. El murmuri de sorpresa va cessar una mica i el parc Ribalta es va quedar gelat al sol del migdia. M'assec indefinidament en el banc del costat, convençut que no puc encaixar en el seu joc. Em compte breument abans: taronja, verd, blau… però quants colors em ...

La mà dreta de son.

En algun lloc de la meitat de arrodonit de la roba de pluja, l'home es va aturar. No sé si és vell o jove, aquesta nova, encorbat sota la tendència a el desgast a terra quan camina pel carrer, va deixar allà en un metre i sobre l'asfalt entre les mans plenes donar scroll als mòbils. El fet és que en realitat no hi ha pluja. Sent menys fix en aquest dilema, mentre que l'home torna lentament. Ulls vius sota despentinat dones de cabells arrissats són gairebé tan vents de nord portar aquí i una mica d'amor colorit exòtic passat. I bufat. Com de vegades bufar al nord en una dona. Com marea cansats juga el seu amor, que lluita en va per posar el banc de volants blancs. En realitat, és a partir de tabac. Una veu ronca em va sacsejar per sortir de les profunditats dels seus ulls. - Sovint entrar en raó? Al coll del riure en la memòria. Una vegada que un noi guapo poderós s'avorreix en una habitació, a l'espera de les esperes nois i faci cas d'un eriçó de pelu...