Skip to main content

fata din maslini, cu floare de leandru-n par

Sub noua ei tunsoare “meschera”, Printesa flutura cele mai candide priviri de pana acum, soptind in dimineata de dupa vis: daca ai stii cat de frumos visez eu de Matei... Ups, buton de panica! Alung urgent somnul din ochi si raspund voit neutru: pai normal, daca l-ai lasat sa doarma singur in camera voastra si te furisezi p-aici printre noi, ce sa zic acu’... Ea se bosumfla instantaneu si ma cearta: nu, mai mami (i lung), nu de Mateiu nostru! Apoi infloreste brusc: de Matei a lu’ Lulu (cu puncte in suspensie). 

Aaaa, pfiu, sa ne revenim, imi zic. Dusurile scotiene nu-s nimic pe langa ce poate sa iti rezerve Printesa asta, chiar la matineu, asa. Si incepem barfa de fete: Pai zi-mi, mai mami, cand il mai chemam pe la noi, ca asa frumos (cu o-ul rotunjit a fructa coapta) ne-am mai jucat noi si - ai vazut, nu? - i-am dat si bicicleta mea! Ce nu-ntelegi? Raspunsul meu cautat la repezeala ramane suspendat in ultima ei propozitie, pe care Ileana o foloseste, in ultimul timp, ca semn de punctuatie pentru tot ce emite. 

Altfel, in asteptarea Greciei, au luat-o razna cu totii. Eu, la mijloc, incerc sa imi pun singura semnele de punctuatie. Greu de conceput, d-apoi de comis.

Tati, mami, veciniii... eu imi iau si asta, mai ales asta si neaprat astalalta. Intre atatea hotarari, incerc sa fiu placida: asta nu iti trebuie, sunt 37 de grade, asta e un joc prea greu, nu ne relaxam si noi un pic?! Iar papusa aia e prea mazgalita sa-i mai distingi buzele tuguiate a "vreau lapte". 


Prin toata bagajeala asta, pe apucate si pe luate, e bine sa-ti pastrezi un buzunar secret, atat cat pentru un vis mic.



Comments

Popular posts from this blog

Furtuni

În timp ce-și cerne valul aprig printre stânci, ca o mireasă părăsită fată mare, se dă în bărci Oceanul, fumegă strigare: eu te cuprind, Pământ, iar tu văd că te strângi. Cu plete albe, creț, se hohotește Cerul, ca o fereastră dinspre tot ce nu se vede: La mine doarme Soarele și cine crede că mă topesc? Prin mine zboară fierul. Prin cartier se vântură agale Vântul, îndrăgostit de cate-o fustă colorată:  mă joc cu Focul, ca de fiecare data, în timp ce am puterea s-amuțesc cuvântul. Din drumul lui de lut, în Om se-avântă toate durerile ce i-au țesut menirea: în mine, Raiul și cu Iadul se înfruntă și tot în mine s-a născut Iubirea...

Lady Ga-Ta

- Els de roig en nombres parells es col·loquen a la dreta, els d'imparells a l'esquerra - es va escoltar una veu eixordadora en la quietud del parc. Els transeünts miren desconcertats al seu voltant i, al final, els seus ulls revelen a la xicoteta criatura de la qual costa creure que puga eixir una ordre tan extravagant. - Anem, anem, afanya't, compte que portes roig! El gat va girar la cua redona i sobirana, mirant-lo amb tant d'orgull que semblava més alt. Estava asseguda al respatler del banc de mosaic, com una estatueta esculpida en moviment. Ulls redons, fascinantment grans, girant caòticament, tractant de cobrir a tots els transeünts. Van començar a buscar-se els uns als altres  i a dividir les dues files. El murmuri de sorpresa va cessar una mica i el parc Ribalta es va quedar gelat al sol del migdia. M'assec indefinidament en el banc del costat, convençut que no puc encaixar en el seu joc. Em compte breument abans: taronja, verd, blau… però quants colors em ...

La mà dreta de son.

En algun lloc de la meitat de arrodonit de la roba de pluja, l'home es va aturar. No sé si és vell o jove, aquesta nova, encorbat sota la tendència a el desgast a terra quan camina pel carrer, va deixar allà en un metre i sobre l'asfalt entre les mans plenes donar scroll als mòbils. El fet és que en realitat no hi ha pluja. Sent menys fix en aquest dilema, mentre que l'home torna lentament. Ulls vius sota despentinat dones de cabells arrissats són gairebé tan vents de nord portar aquí i una mica d'amor colorit exòtic passat. I bufat. Com de vegades bufar al nord en una dona. Com marea cansats juga el seu amor, que lluita en va per posar el banc de volants blancs. En realitat, és a partir de tabac. Una veu ronca em va sacsejar per sortir de les profunditats dels seus ulls. - Sovint entrar en raó? Al coll del riure en la memòria. Una vegada que un noi guapo poderós s'avorreix en una habitació, a l'espera de les esperes nois i faci cas d'un eriçó de pelu...